Itinerari d’un Simiot
Sóc un Simiot !
Qu’és això ?
Silenci ! . . . , Nosaltres ho escoltem, ho sentim,
és en nosaltres, som nosaltres . . .
En silenci i amb soroll les meves vigatanes em porten
entremig d’aquest insòlit exèrcit, les ungles lleugerament enfosquides.
Sóc fill de Batère i de la cascaballada, la particularitat d’aquesta dansa,
és que enmig de la melodia, una mena de trill obliga als dansaires a canviar de peu,
és el fals pas el que recorda als reclutes que sempre poden fer una escapada.
El pas a pas com un bolero existencial, trepitjant cap enrere,
d’una emergència que arriba, d’aquell qui guaita una ràbia per rosegar.
Aquests rastres com tants escrits, ple de guixades,
designant la forma en què l’infinit es manifesta al món, mentre roman invisible.
Per tant, ells són essencialment ambigus i enigmàtics.
Ell es refereix a alguna cosa que ja no hi és.
No poden ser objecte de certesa que indica un passatge del qual
en cap cas hom podría haver estat testimoni.
Miquel Pallarès
Miquel Pallarès al seu taller
